Hangar, de prototip a model

Era el 20 de juny de 2007. Han passat 10 anys des que Hangar, el centre de producció creat per l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), va obrir les seves portes al públic en unes naus de Can Ricart, al cor del Poblenou, i molts dels que van participar en aquella inauguració es troben per celebrar el camí recorregut i fer plans per al futur. Des d'aleshores hi ha hagut molts canvis. El barri ha quedat atrapat en el remolí de la reestructuració i, a l'espera que les obres s'acabin, arribar a Hangar és la cosa més semblant a un trekking que es pot fer a Barcelona. La lluita dels artistes per salvar els seus espais de l'assetjament immobiliari i l'ocupació i relatiu desallotjament del col·lectiu circense La Makabra, a mitjans de desembre 2006, han deixat en herència un grapat de guàrdies de seguretat que -indiferents al clima festiu- controlen els documents i apunten escrupolosament la identitat de tots els visitants. Seran les porres i el pastor alemany que exhibeixen, el profund forat que de moment substitueix la placeta d'antany, les naus adjacents abandonades i tancades i barrades, o el look dels presents, però tota l'escena sembla pertànyer al passat i alhora mantenir-se aliena al pas del temps.

"Hangar va obrir les seves portes al barri i la gent ha entès la seva importància"

"Amb Can Saladrigas els artistes també van evidenciar el valor de les naus industrials"

Un temps que ha consolidat el model Hangar, fins al punt que l'Ajuntament l'ha pres com a exemple per a la creació de les fàbriques per a la creació, que formen part del programa Barcelona Laboratori, un dels apartats del Pla Estratègic de la Cultura, presentat uns mesos abans de les eleccions.

"La capacitat d'Hangar de generar iniciatives i propostes més enllà de la pròpia producció artística, la idea de laboratori, la vocació pública i la implicació amb l'entorn, el converteixen en un referent", assegura Jordi Martí, director de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), qui ratifica el suport de l'Ajuntament, en ser un dels deu ponents encarregats de glossar la trajectòria d'Hangar amb motiu de l'aniversari. Martí confirma que l'esperada ampliació del centre, en un espai de poc menys de mil metres quadrats, en una de les naus adjacents, es portarà a terme i que fins i tot hi ha una partida pressupostària ja assignada. No obstant això, no nega que des de gener la situació sembla estancada, ja que persisteix un "petit escull legal-burocràtic", no millor identificat, que impedeix començar les obres i establir una data.

Es tracta de la cua del llarg contenciós entre l'Ajuntament i Frederic Ricart, marquès de Santa Isabel i propietari majoritari de Can Ricart, relatiu a la propietat i reparcel·lació del recinte, que va ser salvat de l'enderrocament gairebé total i està en procés de ser declarat Bé d'Iinterès Nacional, gràcies a les mobilitzacions ciutadanes. Segons la plataforma Salvem Can Ricart (www.salvemcanricart.org), "hi ha una part important del recinte, que segueix en mans privades i corre el risc de ser enderrocada, desvirtuant la unitat arquitectònica de Can Ricart i reduint el seu valor patrimonial, històric i artístic".

"El seguiment de l'evolució de Can Ricart dóna la mesura de la catàstrofe de la ciutat", afirma contundent Manel Clot, que va formar part de la Comissió de programes d'Hangar entre 2002 i 2004. Els avatars urbanístics del centre semblen ser una metàfora del que Domènech, un dels primers artistes residents, defineix com "un viatge en el desert per convèncer les institucions de la necessitat de quelcom que no entrava ni de lluny en els seus plans". "D'aquells primers anys recordo especialment el fred que passàvem i l'encant especial de la placeta amb el seu petit bar, on anàvem a escalfar-nos. Llavors era un projecte pioner i ara és un prototip, un model. Hangar va obrir el debat i el camí, sense Hangar no hi hauria Can Xalant, ni tots els altres", conclou Domènech.

La relació amb el barri i la seva evolució urbanística, la voluntat d'acostar el món de l'art a tota mena de gent per afermar el seu paper social i cultural, i l'interès per l'espai públic, es defineixen des del principi com unes de les prioritats d'Hangar, que -amb el pas dels anys- s'ha encarregat d'aglutinar i coordinar les diferents propostes sorgides a la ciutat, fins a convertir-se en uns dels agents més actius en la lluita dels artistes per conservar els seus tallers i espais de creació, amenaçats per l'envestida immobiliària i per a la conversió dels antics recintes industrials en equipaments artístics i culturals. "La proximitat d'Hangar amb la realitat del barri i la seva decisió d'assumir les reivindicacions dels veïns ha fet que la gent mirés a l'art amb uns altres ulls. Ja ningú es pregunta per què cal un espai cultural o artístic, quan ens falten escoles, guarderies i centres de salut. Hangar va obrir les seves portes al barri i es va implicar amb la seva història i la gent ha entès la seva importància. També en el cas de Can Saladrigas, els artistes ens van fer descobrir el valor patrimonial de les naus industrials privades i la importància que es convertissin en espais per a la gent", assenyala Joan Maria Soler, portaveu de l'Associació de Veïns, referint-se al conjunt industrial, situat a costat del Mercat del Poblenou, que va ser desallotjat dels artistes que el llogaven en el 2000. Llavors Hangar va proposar ampliar-se en els seus espais, rehabilitant 1.600 metres quadrats per crear nous tallers, un medialab, serveis comuns i un espai polivalent obert al públic, però el projecte va ser rebutjat. Finalment, després de sis anys de discussions entre l'Associació de Veïns i l'Ajuntament, Can Saldrigas acollirà una biblioteca i un lloc de trobada i activitats per a la gent gran, mentre que Hangar s'ampliarà en el mateix conjunt de Can Ricart.

"Les necessitats dels artistes segueixen augmentant i és imprescindible que el projecte de les fàbriques per a la creació es posi en marxa com més aviat millor". És la frase més repetida entre els presents en l'aniversari d'Hangar. "Ja hem trobat vuit dels deu espais que estàvem buscant", assegura Martí. Actualment Hangar no només disposa de 15 tallers, que lloga per un període màxim no superior als dos anys o cedeix a través de programes d'intercanvis internacionals, sinó que és l'únic centre de Barcelona que ofereix de manera continuada una sèrie de serveis, equips i tècnics als creadors que produeixen obres audiovisuals o investiguen amb noves tecnologies.

"Hangar ha aconseguit mantenir-se en constant evolució per adaptar-se a les exigències dels artistes i facilitar l'accés a les tecnologies digitals ha estat des del principi una de les seves prioritats", assenyala Laia González, que va ser la primera coordinadora del centre. Confirmen les seves paraules els membres del col·lectiu Konic Thtr, que van tenir un paper fonamental en el gir d'Hangar cap a les noves tecnologies, així com la pròpia composició dels artistes que graviten al voltant del centre. D'una banda hi ha els residents, actualment una trentena, gairebé tots dedicats a l'experimentació audiovisual, i per l'altra, els creadors consolidats, que usen els seus serveis de manera temporal per a projectes concrets, com Pep Duran, Tere Recarens o Simona Levi.

En total, l'any 2006, Hangar va acollir en els seus tallers a 32 artistes i 27 només en el primer semestre de 2007. Pel centre passen una mitjana de 50 persones cada dia, entre usuaris dels serveis (MediaLab, plató, lloguer d'equips,...), consultories, activitats (tallers, xerrades, seminaris, grups de treball), treballadors, artistes residents i visites. A més, hi ha els col·lectius residents de forma permanent: Hamaca, la primera distribuïdora de vídeos d'Espanya; l'emissora de dones a Internet, Radio Paca; i l'equip dels Cursos de Formació Contínua per a Artistes Visuals.

Aquest any s'ha atorgat la beca de producció Phonos, en col·laboració amb l'entitat homònima de la Universitat Pompeu Fabra, al projecte Hackthedj! de Xavier Manzanares i s'han concedit tres beques de residència a Pablo Marte per al Centre Cenart de Mèxic DF, Miren Arenzana per al Centre Duende de Rótterdam (Holanda) i Andrés Torca per a la Città dell'Art de la Fondazione Pistoletto en Biella (Itàlia). "La nostra relació natural és directament amb els artistes, però també col·laborem amb institucions involucrades en la producció com el Centre d'Art Santa Mònica en el cas de Soto, Morey i Sánchez Castillo, o la Capella en el cas del projecte de Clara Garí Horizó TV. Tot i això, estem oberts a donar suport a qualsevol agent del món de l'art, incloses galeries i altres iniciatives privades, sempre que es tracti de programes de producció i no d'exposició o altres fases del procés artístic", diu Carme Romero, actual directora de Producció d'Hangar.

"Quan vaig arribar, el centre comptava amb un equip petit amb una gran responsabilitat: oferir serveis de producció per a les Arts Visuals i cridar l'atenció sobre les carències del nostre context en infraestructures d'aquest tipus, proposant un model de gestió sòlid i transparent. Al llarg d'aquests anys l'equip ha anat creixent i especialitzant-se, per adaptar-se als canvis vertiginosos que la producció artística requereix, amb la flexibilitat característica dels projectes independents. L'ampliació del centre, no només es fa especialment urgent i necessària, sinó que ha d'anar acompanyada per un increment proporcional del pressupost", afirma Romero.

Des de 1997, el pressupost d'Hangar ha anat creixent de mica en mica i el finançament de les institucions implicades (Icub, Departament de Cultura de la Generalitat, Diputació de Barcelona i Ministeri de Cultura) ha anat creixent de manera variada. L'aportació de l'Icub, que va començar amb 90.000 euros el 1997, se situa des del 2002 en 150.000 euros, mentre que la de la Generalitat va anar augmentant fins a duplicar-se al 2005, estabilitzant-se en la quantitat anual de 250.000 euros. La Diputació de Barcelona, amb 9.000 euros, i el Ministeri de Cultura, amb quantitats que oscil·len cada any entre 8.000 i 20.000 euros, són els socis minoritaris. Des de 2005, el pressupost d'Hangar voreja els 450.000 euros, amb algunes oscil·lacions anuals, que depenen dels ingressos dels serveis que ofereix i de les aportacions del Ministeri de Cultura i altres institucions. A més, cal destacar la contribució de 12.000 euros anuals que realitza la Fundació Banc de Sabadell per a la celebració dels esdeveniments Hangar Obert.

"Aquest tipus de produccions artístiques suposen una constant actualització dels equipaments. A més, Hangar desenvolupa tota mena de hardware i software per als projectes artístics que ho requereixen, inclosa la construcció de prototips", afegeix l'actual director, Pedro Soler. A l'espera que l'Ajuntament doni llum verd a l'ampliació, resulta tranquil·litzadora "la voluntat de col·laboració en tot el projecte de les fàbriques de les arts", expressa Berta Sureda, directora de l'Institut per a la Creació i el Pensament Contemporani (Icac), adscrit al departament de Cultura de la Generalitat. "Estem convençuts de la necessitat de la labor d'Hangar i el gener renovarem -probablement per un termini de cinc anys- el conveni signat el 2005, que establia una aportació de 250.000 euros anuals per un període de tres anys", assegura Sureda.