_
_
_
_
_

El per què de tot plegat

No tots els homes de lletres han estat disposats, com Angelus Silesius, a no preguntar-se el per què de les coses: "Die Rose ist ohne warum", va dir en una ocasió celebradíssima, i molt poètica: "La rosa és sense per què". En el deixant de la sofística grega, i potser encara més de Sòcrates, en els diàlegs dels quals sempre es vol saber el per què de les coses -encara que en l'obra de Plató, especialment, sovint es tracti d'interrogacions retòriques- hi ha hagut una sèrie d'homes lletrats que s'han qüestionat des de les coses més recòndites -com ara l'existència de Déu- fins a les coses més elementals. De vegades, això sí, les preguntes resulten d'una inutilitat i un absurd gairebé còmics. En la tradició clàssica, Plutarc -en el capítol dedicat a les "Qüestions naturals", dins les famoses i admirables Moralia-es preguntava el per què de coses tals com: "¿Per quina raó l'aigua del mar és inadequada perquè els arbres se'n nodreixin?"; "¿Per què les aigües de pluja que cauen entre llamps i trons són més aptes que les altres per regar les llavors?"; "¿Per quina raó aquells qui caminen sovint entre vegetació humida a causa de la rosada pateixen la lepra en les parts del cos que han fregat els matolls?"; "¿Per què es maregen més els qui viatgen per mar que els qui ho fan pels rius, encara que faci bon temps per a la navegació?"; "¿Per què l'aparició d'un calamar és indici d'una gran tempesta?"; "¿Per què les llàgrimes dels porcs senglars són dolces, mentre que les dels cérvols són salades?"; "¿Per què els gossos persegueixen i mosseguen la pedra que un home els tira, i s'obliden d'ell?"; "¿Per què les roses creixen més si al seu voltant s'hi posen plantes d'olor desagradable?" Trobareu les respostes corresponents en qualsevol edició de les Moralia plutarquianes, per exemple la de Madrid, Gredos, 2002, vol. IX.

"¿Per què els homes neixen sense cua, a diferència dels altres animals?"

Aquest capítol de Plutarc va ser, possiblement, el desencadenant d'una sèrie d'obres de l'època moderna que adés es pregunten el per què de les coses més extravagants, adés refuten els errors o els tòpics vulgars més escampats: així des de la Pseudodoxia Epidemica de Sir Thomas Browne (en trobareu edició castellana amb el títol usual Sobre els errors vulgars), fins al Dictionnaire des idées réçues, de Gustave Flaubert, molt editat arreu (Diccionari de tòpics, a Edicions Proa, 1990, en apèndix a Bouvard i Pécuchet).

Però l'atzar ha fet que un llibreter de Barcelona, Soler i Llach, establert al carrer de Ludwig van Beethoven, posés a la venda un dels llibres més estrambòtics sobre la mateixa qüestió esmentada fins aquí: un llibre que, ell tot sol, justifica i eleva força graus la categoria literària més aviat minsa del segle XVIII a les Espanyes. Es tracta del llibre El por qué de todas las cosas, del doctor Andrés Ferrer de Brocaldino, Barcelona, Pablo Camins, 1764, reedició de l'edició potser primera del també català Joseph Giralt, llibreter a la Plaça Nova entre 1731 i 1748. Aquest llibre arriba al súmmum de les preguntes absurdes (també en les respostes, és clar) que la gent era capaç de fer-se quan la ciència tot just començava a desplegar-se seriosament, i, doncs, hi havia un gran afany per entendre-ho tot, i més.

Així, per exemple, el Brocaldino es pregunta: "¿Per què baixem les escales més fàcilment que no les pugem?"; "¿Per què ja no hi ha gegants, quan en l'Antiguitat n'hi havia?"; "¿Per què els homes neixen sense cua, a diferència de tots els altres animals?"; "¿Per què els cecs no són mai calbs?"; "¿Per què tenim nas?"; "¿Per què fem tant de soroll quan esternudem?"; "¿Per què els homes que tenen les orelles grosses i llargues solen ser ximples i ignorants?"; "¿Per què els homes tenen més dents que les dones?" -això venia d'Aristòtil, que no es va prendre la molèstia de comptar-les a uns i altres-; "¿Per què tenim espatlles?"; "¿Per què tenim cinc dits a cada mà, i no quatre, dos o tres?"; "Per què els corbs no alimenten les seves cries durant els vuit primers dies de vida?" -hi afegiré la resposta, que és suculenta: "Perquè les cries neixen blanques, i com que els pares són negres, es pensen que no són seves"-; "¿Per què l'home neix nu?": això és apoteòsic!

No em digueu que no són preguntes fabuloses. Cansats, alguns homes de lletra, de les grans preguntes metafísiques que encara es feia tothom durant el segle XVIII, uns quants se'n van fer de tan glorioses i ximples com les que heu llegit. Les respostes, naturalment, també tenen suc i bruc, i envio el lector, per desgràcia, a la Biblioteca Nacional, perquè no veig que a Catalunya hi hagi un sol exemplar públic del Brocaldino. O l'invito a freqüentar les pàgines web dels llibreters de vell (per exemple, IberLibro.com) per esperar, amb paciència, que torni a aparèixer un exemplar d'aquest llibret prodigiós. Per cert: ¿per què ningú no reedita El por qué de todas las cosas, del doctor Andrés Ferrer de Brocaldino?

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_