El futur de l’arxiu de RTVV (i de la resta)
Cal crear un Sistema Valencià d’Arxius, que ja fa temps que existeix sobre el paper però no en la realitat
Potser no siga moment per lamentar-nos dels errors i omissions comeses en el passat, en aquest cas, pel que fa els arxius. És moment de recuperar el pols col·lectiu, de buscar solucions. Però per trobar camins de futur, cal identificar els problemes i mancances que cal superar.
La filosofia i la metodologia dels arxius i l’arxivística és tan clara com confusa és la situació real amb la que ens trobem. Darrerament, hem sentit declaracions en un sentit lògic (l’acompliment de les lleis d’arxius i de patrimoni) per a ser rectificades perquè, ens acabem d’adonar, ara, que els arxius de la filmoteca no tenen lloc suficient per acollir la documentació audiovisual de RTVV o l’Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana està en bona part ocupat per serveis que no li són propis, i tampoc no té lloc. Molta gent, no sap ni on està; i parlar de l’Arxiu del Regne per al cas que ens ocupa és no saber de què parlem. És un arxiu de l’Estat Central.
No es tracta de tirar culpes a uns o uns altres, un joc que ens pot portar a l’enfrontament eixorc i la pèrdua d’energies; però sí de començar a planificar, a pensar en els efectes dels actes i decisions d’avui. L’única via de solució possible és executar el que diuen les lleis i no s’ha fet: crear un Sistema Valencià d’Arxius, que ja fa temps que existeix sobre el paper però no en la realitat. I posar a arxivers professionals a treballar allà on hi ha documents que gestionar i conservar.
A nosaltres no ens fa por trobar papers per terra o documents digitals en mil formats, amuntegats en un repositori de mala manera. És la nostra missió posar ordre i racionalitat: seleccionar els documents segons els procediments escaients; posar rodes i oli a la maquinària administrativa, realitzar transferències ordenades i descriure allò que ha de restar segons l’organigrama propi de cada entitat productora. Eixes són les condicions sine qua non per parlar, després, de transparència, d’accés a la informació i de bon govern. El que no podem fer és pegar-li voltes al nano per acabar no fent res, tirar-nos els trastos al cap mentre els documents continuen sense custòdia definida i efectiva. Per la nostra part, els professionals ens trobem disposats a executar solucions.
Jesús E. Alonso és president de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians.
