_
_
_
_
_

Mor l’exdirector del Clínic, Joan Rodés

L’hepatòleg va coordinar el 2015 el Pla Estratègic Nacional per a l’Abordatge de l’Hepatitis C, que va obrir l’accés als nous i caríssims fàrmacs

Jessica Mouzo
L'hepatòleg Joan Rodés
L'hepatòleg Joan RodésHospital Clínic

L’hepatòleg Joan Rodés, exdirector de l’hospital Clínic de Barcelona i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), ha mort aquest dimarts als 78 anys. Sempre estretament vinculat al Clínic, el metge va construir una brillant trajectòria professional com a facultatiu i investigador —va publicar més de 500 articles científics— que li va merèixer nombrosos guardons al llarg de la seva carrera, entre els quals hi ha el Severo Ochoa a la Investigació el 1990 o la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2001. L’any 2015, Rodés es va convertir en coordinador del Pla Estratègic Nacional per a l’Abordatge de l’Hepatitis C i va desencallar l’enquistada crisi dels fàrmacs de l’hepatitis C ampliant els criteris d’accés als nous i caríssims tractaments.

El metge barceloní va forjar la seva carrera des del Clínic i per al Clínic: el 1968 va crear la unitat d’hepatologia a l’hospital, un servei que va acabar catapultant la primera línia de la recerca biomèdica internacional; i en els anys noranta va ser un dels artífexs de l’IDIBAPS, que va dirigir des que es va crear (1996) i fins al 2008, i de la Fundació Clínic per a la Investigació Biomèdica. “Va ser un avançat al seu temps. Un visionari”, explica el doctor Josep Maria Campistol, actual director del Clínic.

Però, a més, Rodés va compaginar la seva tasca al capdavant de l’IDIBAPS amb la direcció del mateix hospital durant un dels episodis més delicats per a la institució centenària (entre el 2003 i el 2008): després de diversos anys amb un preocupant dèficit sobre l’esquena —més de 120 milions d’euros l’any 2000— i la decisió de l’anterior director Joan Grau de tancar 300 llits i reduir un 40% l’activitat, a l’hepatòleg se li va encomanar la missió de reconduir l’hospital per garantir-ne la viabilitat i situar-lo de nou com a centre de referència de la seva àrea d’influència i d’excel·lència internacional. “Era la primera vegada que un metge de la casa assumia la direcció de l’hospital. Era un moment en què el centre estava en dubte i gràcies a ell, a la seva feina i al seu lideratge, el Clínic va poder superar aquesta crisi tremenda”, recorda Campistol.

La seva trajectòria científica el va portar també a formar part de diferents consells assessors —va ser president del consell assessor del Ministeri de Sanitat el 2001— i president de l’Associació Europea i Internacional per a l’Estudi del Fetge. Les seves línies de recerca es van centrar en la relació entre l’alcohol i les malalties hepàtiques, les complicacions de la cirrosi i les malalties provocades pel virus de l’hepatitis B i C. “Va tenir un paper molt important en el desenvolupament de la recerca traslacional pel seu interès a buscar la resposta als diferents processos mèdics i la seva recerca de l’excel·lència: ell sempre deia que quan es fa recerca, el resultat assistencial és millor. Va vincular l’assistència a la investigació”, assenyala el director del Clínic. Autor o coautor de més de 500 articles originals i 67 revisions, el metge va compaginar la tasca científica amb el paper docent a la Universitat de Barcelona (UB) com a catedràtic de medicina des del 1968 i professor emèrit des del 2008.

Final de la crisi de l’hepatitis C

La seva “última gran aportació a la medicina d’aquest país”, en paraules de Campistol, va arribar a Rodés el 2015, quan va ser reclamat pel llavors ministre de sanitat, Alfonso Alonso, per coordinar el Pla Estratègic Nacional per a l’Abordatge de l’Hepatitis C, l’eina amb què es posaria ordre i rigor científic al repartiment dels nous i cars fàrmacs contra l’hepatitis C.

Contra tot pronòstic, el Ministeri va assumir la proposta del pla estratègic coordinat per Rodés, que passava per flexibilitzar l’accés als fàrmacs d’última generació no només als pacients més greus —amb nivell quatre de fibrosi (F4)—, sinó també als malalts catalogats com a F2 i F3. “Era un home de consens i estic segur que va tenir un paper clau, importantíssim, en la proposta de flexibilitzar les mesures d’accés als fàrmacs. El pla va ser un èxit”, conclou Campistol.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_