Correa assegura que cobrava comissions del 3% que es repartia amb el PP

Francisco Correa ha confessat, a l'Audiència Nacional, que va cobrar suborns d'empresaris a canvi de fer de mediador en la concessió de contractes públics a partir de l'arribada del PP al Govern el 1996 amb José María Aznar. El suposat cervell de la xarxa Gürtel ha afirmat que es va repartir els beneficis d'aquestes gestions il·lícites —un 2% o 3% de cada contracte— amb el tresorer del PP, Luis Bárcenas, que, segons ell, li va dir que destinaria els fons al partit. Correa ha reconegut, a més, que va regalar dos cotxes a l'exalcalde de Pozuelo de Alarcón Jesús Sepúlveda, exmarit de l'antiga ministra de Sanitat Ana Mato.

El líder de la trama ha reconegut com a certs els fets que relata la Fiscalia en el seu escrit d'acusació. Encara que ha advertit que intentaria “aclarir alguns fets” que, segons ell, no responen a la realitat. D'entrada, Correa ha admès que tots els càrrecs polítics que s'asseuran amb ell al banc dels acusats, excepte l'exregidor d'Estepona Ricardo Galeote, van rebre de part seva regals i sobres amb diners, tal com recull la Fiscalia en el seu escrit. En aquesta nòmina figuren, entre d'altres, l'extresorer del PP Luis Bárcenas, l'exdiputat Jesús Merino, l'exconseller regional madrileny Alberto López-Viejo i els exalcaldes de Pozuelo de Alarcón i Majadahonda (Madrid), Jesús Sepúlveda i Guillermo Ortega. Correa també ha reconegut que va lliurar diners a aquests dos últims regidors per finançar les campanyes electorals de les municipals del 2003. El PP està personat  com a partícip a títol lucratiu en la causa, per suposadament beneficiar-se de més de 245.000 de la trama per a aquesta campanya sense saber de la il·licitud de l'origen d'aquests fons.

Correa també ha admès haver pagat un milió d'euros a l'exconseller madrileny López Viejo per l'adjudicació a l'empresa Sufi de la contracta d'escombraries del districte madrileny de Moratalaz.

Malgrat la seva espectacularitat, l'esperada confessió al judici de Francisco Correa, set anys i mig després de la seva detenció el febrer del 2009, va estar bastant controlada. Des dels primers compassos de l'interrogatori, el considerat cap de la trama corrupta ha exculpat els treballadors del seu grup d'empreses i ha situat indirectament la frontera de la responsabilitat política en els secretaris generals del PP. Correa, sense citar-lo, ha deixat clar que José María Aznar, el president del Govern espanyol i del partit en els anys de més activitat del seu grup, “no estava al cas dels pressupostos” que feia per l'organització d'actes i esdeveniments.

També ha estat clar a l'hora de fixar el límit final del seu pas per Génova, 13: l'any 2004, coincidint amb l'arribada de Mariano Rajoy a la presidència del partit. Segons la seva versió, va ser la “falta de química” amb Rajoy del seu número dos, Pablo Crespo, antic secretari d'organització del PP gallec, el que va propiciar que s'acabés la relació amb el partit en l'àmbit nacional. A partir de llavors, i fins al 2009, l'anomenat “grup Correa” d'empreses va centrar la seva activitat al PP valencià.

Durant els anys del mandat d'Aznar, la seu nacional del partit va ser “casa” seva, ha dit Correa. Aquesta relació, segons ha explicat, va venir de Luis Bárcenas, llavors gerent del partit, que després de més d'un any sense donar-li feina, va reclamar els serveis de la seva agència de viatges per solucionar d'urgència el problema de falta d'habitacions d'hotel en un congrés de la Democràcia Cristiana.

Serveis econòmics

Després de l'èxit d'aquesta gestió, ha explicat Correa, Bárcenas va començar a donar-li més i més feines. L'encàrrec crucial va ser el primer míting que va organitzar la trama, i que, va afirmar, va sorprendre el llavors secretari general del PP, Francisco Álvarez-Cascos, perquè va ser molt econòmic. Correa ha explicat que la frase gravada en què es vantava d'“haver portat més de mil milions al PP” tenia a veure amb el fet que havia “estalviat” aquests diners al partit amb els seus serveis.

A partir de llavors, treballant “25 hores diàries” al partit, Correa es va convertir en un poder fàctic de Génova, 13. D'una banda, amb el secretari electoral Jesús Sepúlveda, tenia el monopoli dels actes populars. Correa va engreixar aquesta relació empresarial amb el llavors marit d'Ana Mato amb nombrosos regals, entre els quals dos cotxes i celebracions familiars.

D'altra banda, segons el seu relat, Bárcenas li va oferir treballar junts: ell posaria els seus contactes empresarials, i el gerent popular, la seva agenda política per fer negocis. Correa rebia comissions, de fins al 3%, d'empresaris que obtenien adjudicacions de contractes públics que gestionava Bárcenas “en els ministeris corresponents”, la qual cosa suposa elevar la responsabilitat al Govern d'Aznar. Posteriorment, Correa portava els diners a Bárcenas, que, segons ell, li va dir que els destinaria al partit. L'extresorer del PP, en un descans del judici, va negar que hagués rebut cap quantitat per part de l'empresari.

Correa, de 61 anys, busca amb la seva confessió obtenir una rebaixa en la petició de 125 anys i un mes de presó que li reclama la Fiscalia. També intenta endarrerir al màxim un hipotètic ingrés a la presó si resulta condemnat pel judici dels contractes de les seves empreses amb la Comunitat Valenciana per a la fira de turisme Fitur, que va quedar vist per a sentència el passat 14 d'abril.