Què són els diners? Un club d’homes m’ho explica
La fira immobiliària The District és una trobada d’una masculinitat amb trajo i emmotxillada on es fa visible una manera d’estar en el món
La fira immobiliària The District és una trobada d’una masculinitat amb trajo i emmotxillada on es fa visible una manera d’estar en el món
La fira immobiliària The District és una trobada d’una masculinitat amb trajo i emmotxillada on es fa visible una manera d’estar en el món
Estos días, después del fragmento viral de ‘First Dates’, no podía dejar de pensar en otras mesas, en otros hombres, en otras veces yo ahí sentada, asistiendo a esa coreografía del hombre que te explica cosas: el arqueamiento de cejas, preguntas de trivial con tono de maestro, alguna concesión ridícula («muy bien, ¡eh!»).
Durante el mes de julio y agosto, en ‘Lo raro es vivir’, la newsletter de S Moda, dos autoras han tomado los mandos y han escrito un relato que pedía un
L’'scroll' i els links alimenten l’obsessió d’una cerca infinita. Les obsessions ho són perquè no es pot explicar del tot com sorgeixen, són en bona part irracionals i, per tant, exagerades
La fe és també un dispositiu disruptor contra l’avorriment mortal i el tedi assegurat. Volem creure no només per supervivència, també per entretenir-nos
En el capitalisme terminal, som éssers delirants també nosaltres, però el deliri no és més que l’autoconsciència del maltractament. Si ho fem col·lectivament, acabarem arrencant l’arbre
Les condicions materials —la falta de temps, l’esperit espremut per hores de feines absurdes i vides burocratitzades— fan, òbviament, molt més enrevessada la missió per si mateixa complicadíssima i misteriosa de trobar-se amb algú i, a sobre, connectar
Potser els titulars dissimulen, però parlen d’un bé essencial, d’interès general. Ja no fa calor ni estem de vacances i arribarà l’hivern, com sempre passa
L'estiu va començar de manera atroç amb l’assassinat d’un noi, el Samuel, al crit de “maricón”. I amb el qüestionament de si és, o no, homofòbia que et matin al crit de “maricón”
La il·lusió de la classe mitjana —que ara ja assumim que va ser poc més que un miratge— es formulava amb tota la seva gràcia i encants en aquests models d’habitatges
Gairebé mai les ficcions narratives dels futurs pares a Instagram inclouen notícies com ara “mama, no tinc feina i m’has de deixar diners”
La idea de veure un ésser que estimo menjant davant meu sempre m’ha resultat extraordinàriament íntima, és a dir, fatal
És obvi que no es crema allò en si, caixers i multinacionals de luxe del passeig més car de la ciutat, sinó que es crema tot allò que representa
Soc molt competent en termes de 'small talk', m’ho han dit sempre, la xerrameca sense importància, la conversa primigènia que envaeix les nostres interaccions quotidianes
La pel·lícula 'El año del descubrimiento' plasma la funció social d'aquests establiments: ser el caldo de cultiu perquè es generi alguna cosa
Fins i tot ara que tot trontolla i tot és quisca i som creuers plens de podridura, no fem més que arrossegar-nos de casa a la feina i de la feina a casa
La veritable distopia passa de nit, als nostres llits insomnes
El dia que vaig sentir algú dir que havia estat fitxat en una agència de publicitat important com a dissenyador gràfic i que el seu contracte no arribava als 1.200 euros bruts, em va semblar inquietant
Sento la gent del meu voltant cada cop més ansiosa perquè obrin els seus clubs i sucumbir a la litúrgia dels divendre
Me pregunto si la cuarentena ha aumentado nuestro miedo a morir lentamente, o súbitamente, o solitariamente, o indignamente; y a preguntarnos, de hecho, qué significan palabras como indigno o muerte
Em pregunto si la quarantena ha augmentat la nostra por de morir lentament, o sobtadament, o solitàriament, o indignament; i de preguntar-nos, de fet, què signifiquen paraules com ‘indigne’ o ‘mort’
Ahora que empezamos a salir a la calle y a vernos de frente, se hacen evidentes las taras de estos días, que arrastrábamos de mucho antes. No estamos bien
Enfront de la urgència, enfront de la catàstrofe, som nens ballant en diminutes parcel·les promocionant el nostre últim llibre o exercint la solidaritat com a pura representació,
Pienso que es el momento de llamar a la organización sindical y a la lucha colectiva, de aclamar el tumulto y ocupar futuras calles. El todo irá no nos aboca a un pasado inevitable
Penso que és el moment de cridar a l’organització sindical i a la lluita col·lectiva, d’aclamar el tumult i ocupar futurs carrers. El tot anirà no ens aboca a un passat inevitable
Pensàvem, donàvem per fet, que els nostres grans marxarien espantats però tranquils, perquè han viscut una guerra i nosaltres no